Història de Barcelona
La història de Barcelona s'estén al llarg de
4.000 anys, des de finals del neolític fins a l'actualitat. El
substrat dels seus habitants uneix als pobles ibers, cartaginesos, romans, jueus, visigots, musulmans i cristians.
El nom de Barcelona prové del mot llatí que li van
posar els romans, Barcino, que ve de Bar- camp i no- costa. La
capital de la península era Tarragona (Tàrraco).
La ciutat va esdevenir important a l’època feudal, quan
era propietat de França i l’actual Catalunya
estava dividida per diferents províncies. Al llarg del segle XI el Comtat de Barcelona va fer una ràpida expansió territorial amb els territoris
guanyats als musulmans, el que va atorgar una gran prosperitat a la ciutat amb
els tributs d'aquests terrenys feudataris. Els matrimonis de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença i de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó van assentar les bases d'un ampli territori, la Corona
d'Aragó. Els seus successors van ampliar el regne amb les conquestes de
València i Balears, així com diversos territoris pel mar Mediterrani (Sardenya,
Nàpols, Atenes, etc) que forjarien un autèntic imperi durant l'Edat Mitjana. 
El continu creixement urbanístic va propiciar una nova
prolongació del recinte emmurallat, amb la construcció de la muralla del Raval. Les obres van durar al voltant d'un
segle, des de mitjans del segle XIV fins a mitjans del XV. Actualment només es
conserva el Portal de Santa Madrona, a les Drassanes.
La unió dinàstica amb Castella, iniciada amb el matrimoni
entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, va assolir el seu moment àlgid amb la Guerra dels Segadors, i, més tard, amb la Guerra de Successió, que va significar la desaparició de les
institucions pròpies de Catalunya. En el segle XVIII i XIX va haver un gran
creixement industrial, comencen a aparèixer moltes fàbriques (com energia
hidràulica, metal·lúrgica...). En aquest segle també es va fer el pla Cerdà,
que va ser una manera d’organitzar Barcelona amb illes d’edificis.
Durant els segles XX i XXI van començar les revoltes, i també va
ser quan es van començar a crear partits polítics i es va fer un govern democràtic.
Durant aquest període van haver molts problemes polítics.
Història de
Granada
La ciutat de Granada tot i haver estat poblada
anteriorment, comença a rebre importància a l’època en la que els musulmans
conquereixen part de la Península Ibèrica durant la primera part del SVIII. Al SXI Al-Andalús va ser dividida en petits regnes anomenats taifes i Granada va
ser la capital d’un d’ells.
Del SXIII al SXV els nazarís van
regnar a Granada. Això va provocar una època d’esplendor cultural i econòmica a
la ciutat a la qual es van construir muralles, la Medina, el mercat, els banys
àrabs, la madraza, la mesquita major, la
alcaiçaria, la Alhambra i el Generalife.
Al 1492 els reis Catòlics van conquerir Granada i
aquesta passà a formar part del regne de Castella i tots els habitants van ser
obligats a deixar la seva religió i transformar-se en cristians. Es van enderrocar molts edificis musulmans,
substituïts per monuments d’estil gòtic, renaixentista i barroc com el palau de Carles I, la capella reial, la Catedral,
i el monestir de la Cartuja.
Durant els segles XIX i XX Granada ha crescut molt amb la
Gran Vía de Colón i els barris perifèrics.
No hay comentarios:
Publicar un comentario